Sherlock OSINT: què és, com instal·lar-lo i com fer-lo servir (2026)
Instal·la Sherlock OSINT amb pipx install sherlock-project, Docker o paquets de Linux, Kali i macOS. Ordres per cercar usernames i exportar resultats.

Sherlock és una eina OSINT (Open-Source Intelligence) de codi obert pensada per a una tasca molt concreta: comprovar de manera automàtica si un nom d’usuari existeix en centenars de plataformes i xarxes socials.
Funciona des de la línia d’ordres, està escrita en Python i això la converteix en una eina lleugera, multiplataforma i fàcil d’integrar en fluxos de treball més complexos. No és una eina “màgica” ni invasiva: simplement verifica si les URL públiques associades a un username existeixen o no.
Tot i que el seu ús més habitual és dins de la investigació OSINT, en el meu cas l’he utilitzat amb un enfocament molt més pràctic: comprovar la disponibilitat d’un nom d’usuari en crear una marca digital, en concret oshytech. En pocs segons vaig poder veure en quines plataformes el nom ja existia i en quines encara estava lliure, una cosa clau quan vols mantenir coherència de marca.
Si només necessites l’ordre, amb Python 3.9 o superior i pipx instal·lat:
pipx install sherlock-project
sherlock nomusuariMés avall hi ha la resta de mètodes (Docker, Linux, Kali, macOS, Windows) i què fer si el paquet de la teva distribució falla.
Per a què serveix realment Sherlock OSINT?
Sherlock és especialment útil quan necessites una visió ràpida i global de la presència digital associada a un nom d’usuari. Alguns dels seus usos més habituals són:
- Localitzar perfils públics associats a un username
- Verificar la presència digital d’una persona, projecte o marca
- Detectar possibles suplantacions d’identitat
- Comprovar disponibilitat de noms en múltiples plataformes
- Servir com a punt de partida en investigacions OSINT
No accedeix a comptes privats, no necessita credencials i no recopila informació sensible. El seu funcionament és simple: comprova si una URL pública respon o no.
Instal·lació de Sherlock OSINT el 2026
Avui dia hi ha diverses maneres vàlides d’instal·lar Sherlock. Aquí deixo les més recomanables segons l’ús que li vulguis donar.
Instal·lació recomanada amb pipx (Python)
És el mètode que recomano en la majoria de casos, sobretot si ja treballes amb Python:
pipx install sherlock-projectPer què fer servir pipx:
- Aïlla Sherlock de la resta de paquets de Python
- Evita conflictes de dependències
- Facilita les actualitzacions i la desinstal·lació
Si no tens pipx, s’instal·la així segons el sistema:
# Debian, Ubuntu, Kali
sudo apt install pipx
pipx ensurepath
# macOS
brew install pipx
pipx ensurepath
# Windows (PowerShell)
py -m pip install --user pipx
py -m pipx ensurepathDesprés d’ensurepath obre un terminal nou perquè l’ordre sherlock quedi al PATH.
Si ja fas servir uv, l’equivalent és uv tool install sherlock-project. I si no vols instal·lar res més, pip install --user sherlock-project també funciona, tot i que barreja les dependències de Sherlock amb la resta del teu Python.
Instal·lació des del repositori de GitHub
Ideal si vols modificar el codi, revisar com funciona internament o fer servir la versió més recent. El projecte ja no fa servir requirements.txt: s’instal·la des del seu pyproject.toml.
git clone https://github.com/sherlock-project/sherlock
cd sherlock
python3 -m venv .venv
source .venv/bin/activate
pip install -e .Amb -e, els canvis que facis a sherlock_project/ s’apliquen sense reinstal·lar. S’executa igual que la versió instal·lada:
sherlock nomusuariInstal·lació amb Docker
Una opció molt còmoda si no vols tocar el teu entorn local:
docker run -it --rm sherlock/sherlock nomusuariEspecialment útil en servidors, laboratoris OSINT o entorns aïllats.
Instal·lació amb paquets a Linux, Kali i macOS
Fedora té un paquet oficial:
sudo dnf install sherlock-projectPer a Kali, Debian 13 o superior, Ubuntu 22.10 o superior, BlackArch i Homebrew hi ha paquets mantinguts per la comunitat, no pel projecte:
# Kali, Debian, Ubuntu
sudo apt install sherlock
# macOS amb Homebrew
brew install sherlockNota: el mateix README de Sherlock avisa que els paquets d’Ubuntu 24.04 i ParrotOS semblen trencats. En aquests sistemes fes servir
pipxo Docker.
Ús bàsic de Sherlock OSINT
Un cop instal·lat, l’ús és directe i gairebé sense corba d’aprenentatge.
Cercar un únic nom d’usuari
sherlock nomusuariSherlock comprovarà automàticament centenars de plataformes i mostrarà quines existeixen i quines no.
Cercar diversos usuaris alhora
sherlock usuari1 usuari2 usuari3Exportar resultats
Un dels grans avantatges de Sherlock és que permet treballar amb els resultats posteriorment. A la versió actual només mostra els resultats per pantalla si no li demanes un fitxer.
TXT (una URL per compte trobat)
sherlock nomusuari --txtCSV
sherlock nomusuari --csvExcel
sherlock nomusuari --xlsxAmb diversos usuaris, --folderoutput resultats desa tots els fitxers en aquesta carpeta.
Compte amb
--json: no exporta resultats. Serveix per carregar una llista de llocs pròpia en lloc de la que porta Sherlock. Si necessites JSON, parteix del CSV.
Això és clau si després vols automatitzar anàlisis o integrar-lo amb altres processos.
Exemples pràctics d’ús
Verificar la disponibilitat d’un nom de marca
Aquest va ser el meu cas en comprovar oshytech abans de registrar perfils:
sherlock oshytech --print-found --csvEn segons vaig obtenir una llista clara de plataformes on el nom ja estava en ús i on encara el podia registrar.
Investigació OSINT bàsica
Per obtenir enllaços a perfils públics de manera ràpida:
sherlock nomusuari --print-found --xlsxEl fitxer generat serveix com a base per a anàlisis posteriors amb altres eines OSINT.
Automatitzar cerques massives
Si treballes amb llistes d’usuaris, Sherlock encaixa molt bé en scripts senzills.
Exemple amb un fitxer usuaris.txt:
while read -r user; do
sherlock "$user" --print-found --csv --folderoutput resultats
done < usuaris.txtAquest enfocament és perfecte per a auditories, anàlisis recurrents o processos automatitzats.
Sherlock vs alternatives similars
Hi ha altres eines OSINT centrades en usernames, com Maigret o Namechk, però Sherlock continua destacant per diversos motius:
- Més estabilitat i manteniment del projecte
- Enfocament clar de línia d’ordres
- Integració fàcil en scripts i automatitzacions
- Comunitat i documentació àmplies
Mentre que algunes alternatives estan més orientades a ús web o interfícies gràfiques, Sherlock encaixa especialment bé en entorns tècnics, on prevalen l’automatització i el control del procés.
Pensant en automatització i fluxos de treball
Un dels punts forts de Sherlock és que no està pensat per usar-se de forma aïllada. Encaixa molt bé com a primer pas dins d’un flux automatitzat, per exemple:
- Comprovació de usernames → anàlisi → generació d’informes
- Integració amb scripts en Python o Bash
- Processos periòdics d’auditoria de marca
Aquest tipus d’ús obre la porta a enllaçar Sherlock amb altres articles i guies centrades en automatització, scripts i pipelines, una cosa que anirem veient més endavant.
Consideracions ètiques i legals
Tot i que Sherlock només utilitza informació pública, el seu ús ha de ser responsable.
Usos legítims:
- Auditoria de la teva pròpia empremta digital
- Investigació OSINT
- Branding i verificació d’identitat
Usos no ètics:
- Assetjament o vigilància no consentida
- Vulneració de la privacitat
- Ús amb finalitats il·legals


