Sherlock OSINT: què és, com instal·lar-lo i com fer-lo servir (2026)

Instal·la Sherlock OSINT amb pipx install sherlock-project, Docker o paquets de Linux, Kali i macOS. Ordres per cercar usernames i exportar resultats.

Roger Bosch 7 de gen. del 2026

Actualitzat: 3 de nov. del 2026

Sherlock és una eina OSINT (Open-Source Intelligence) de codi obert pensada per a una tasca molt concreta: comprovar de manera automàtica si un nom d’usuari existeix en centenars de plataformes i xarxes socials.

Funciona des de la línia d’ordres, està escrita en Python i això la converteix en una eina lleugera, multiplataforma i fàcil d’integrar en fluxos de treball més complexos. No és una eina “màgica” ni invasiva: simplement verifica si les URL públiques associades a un username existeixen o no.

Tot i que el seu ús més habitual és dins de la investigació OSINT, en el meu cas l’he utilitzat amb un enfocament molt més pràctic: comprovar la disponibilitat d’un nom d’usuari en crear una marca digital, en concret oshytech. En pocs segons vaig poder veure en quines plataformes el nom ja existia i en quines encara estava lliure, una cosa clau quan vols mantenir coherència de marca.

Si només necessites l’ordre, amb Python 3.9 o superior i pipx instal·lat:

pipx install sherlock-project
sherlock nomusuari

Més avall hi ha la resta de mètodes (Docker, Linux, Kali, macOS, Windows) i què fer si el paquet de la teva distribució falla.

Per a què serveix realment Sherlock OSINT?

Sherlock és especialment útil quan necessites una visió ràpida i global de la presència digital associada a un nom d’usuari. Alguns dels seus usos més habituals són:

Localitzar perfils públics associats a un username
Verificar la presència digital d’una persona, projecte o marca
Detectar possibles suplantacions d’identitat
Comprovar disponibilitat de noms en múltiples plataformes
Servir com a punt de partida en investigacions OSINT

No accedeix a comptes privats, no necessita credencials i no recopila informació sensible. El seu funcionament és simple: comprova si una URL pública respon o no.

Instal·lació de Sherlock OSINT el 2026

Avui dia hi ha diverses maneres vàlides d’instal·lar Sherlock. Aquí deixo les més recomanables segons l’ús que li vulguis donar.

Instal·lació recomanada amb pipx (Python)

És el mètode que recomano en la majoria de casos, sobretot si ja treballes amb Python:

pipx install sherlock-project

Per què fer servir pipx:

Aïlla Sherlock de la resta de paquets de Python
Evita conflictes de dependències
Facilita les actualitzacions i la desinstal·lació

Si no tens pipx, s’instal·la així segons el sistema:

# Debian, Ubuntu, Kali
sudo apt install pipx
pipx ensurepath

# macOS
brew install pipx
pipx ensurepath

# Windows (PowerShell)
py -m pip install --user pipx
py -m pipx ensurepath

Després d’ensurepath obre un terminal nou perquè l’ordre sherlock quedi al PATH.

Si ja fas servir uv, l’equivalent és uv tool install sherlock-project. I si no vols instal·lar res més, pip install --user sherlock-project també funciona, tot i que barreja les dependències de Sherlock amb la resta del teu Python.

Instal·lació des del repositori de GitHub

Ideal si vols modificar el codi, revisar com funciona internament o fer servir la versió més recent. El projecte ja no fa servir requirements.txt: s’instal·la des del seu pyproject.toml.

git clone https://github.com/sherlock-project/sherlock
cd sherlock
python3 -m venv .venv
source .venv/bin/activate
pip install -e .

Amb -e, els canvis que facis a sherlock_project/ s’apliquen sense reinstal·lar. S’executa igual que la versió instal·lada:

sherlock nomusuari

Instal·lació amb Docker

Una opció molt còmoda si no vols tocar el teu entorn local:

docker run -it --rm sherlock/sherlock nomusuari

Especialment útil en servidors, laboratoris OSINT o entorns aïllats.

Instal·lació amb paquets a Linux, Kali i macOS

Fedora té un paquet oficial:

sudo dnf install sherlock-project

Per a Kali, Debian 13 o superior, Ubuntu 22.10 o superior, BlackArch i Homebrew hi ha paquets mantinguts per la comunitat, no pel projecte:

# Kali, Debian, Ubuntu
sudo apt install sherlock

# macOS amb Homebrew
brew install sherlock

Nota: el mateix README de Sherlock avisa que els paquets d’Ubuntu 24.04 i ParrotOS semblen trencats. En aquests sistemes fes servir pipx o Docker.

Ús bàsic de Sherlock OSINT

Un cop instal·lat, l’ús és directe i gairebé sense corba d’aprenentatge.

Cercar un únic nom d’usuari

sherlock nomusuari

Sherlock comprovarà automàticament centenars de plataformes i mostrarà quines existeixen i quines no.

Cercar diversos usuaris alhora

sherlock usuari1 usuari2 usuari3

Exportar resultats

Un dels grans avantatges de Sherlock és que permet treballar amb els resultats posteriorment. A la versió actual només mostra els resultats per pantalla si no li demanes un fitxer.

TXT (una URL per compte trobat)

sherlock nomusuari --txt

CSV

sherlock nomusuari --csv

Excel

sherlock nomusuari --xlsx

Amb diversos usuaris, --folderoutput resultats desa tots els fitxers en aquesta carpeta.

Compte amb --json: no exporta resultats. Serveix per carregar una llista de llocs pròpia en lloc de la que porta Sherlock. Si necessites JSON, parteix del CSV.

Això és clau si després vols automatitzar anàlisis o integrar-lo amb altres processos.

Exemples pràctics d’ús

Verificar la disponibilitat d’un nom de marca

Aquest va ser el meu cas en comprovar oshytech abans de registrar perfils:

sherlock oshytech --print-found --csv

En segons vaig obtenir una llista clara de plataformes on el nom ja estava en ús i on encara el podia registrar.

Investigació OSINT bàsica

Per obtenir enllaços a perfils públics de manera ràpida:

sherlock nomusuari --print-found --xlsx

El fitxer generat serveix com a base per a anàlisis posteriors amb altres eines OSINT.

Automatitzar cerques massives

Si treballes amb llistes d’usuaris, Sherlock encaixa molt bé en scripts senzills.

Exemple amb un fitxer usuaris.txt:

while read -r user; do
  sherlock "$user" --print-found --csv --folderoutput resultats
done < usuaris.txt

Aquest enfocament és perfecte per a auditories, anàlisis recurrents o processos automatitzats.

Sherlock vs alternatives similars

Hi ha altres eines OSINT centrades en usernames, com Maigret o Namechk, però Sherlock continua destacant per diversos motius:

Més estabilitat i manteniment del projecte
Enfocament clar de línia d’ordres
Integració fàcil en scripts i automatitzacions
Comunitat i documentació àmplies

Mentre que algunes alternatives estan més orientades a ús web o interfícies gràfiques, Sherlock encaixa especialment bé en entorns tècnics, on prevalen l’automatització i el control del procés.

Pensant en automatització i fluxos de treball

Un dels punts forts de Sherlock és que no està pensat per usar-se de forma aïllada. Encaixa molt bé com a primer pas dins d’un flux automatitzat, per exemple:

Comprovació de usernames → anàlisi → generació d’informes
Integració amb scripts en Python o Bash
Processos periòdics d’auditoria de marca

Aquest tipus d’ús obre la porta a enllaçar Sherlock amb altres articles i guies centrades en automatització, scripts i pipelines, una cosa que anirem veient més endavant.